A Frederic Prieto, en el seu adéu definitiu

Quants records, quantes trobades, treballs, batalles, objectius i inquietuds compartides em venen a la memòria en aquest moment de tristesa per la teva marxa definitiva, Frederic. En el panorama i existència, ja imprescindible, de les sindicatures locals, tu has estat un puntal essencial, un mestre senzill, humil i afable, però ferm i clarivident.

Ens has deixat una experiència i una petjada inesborrables, amb la teva actitud solidària, dialogant, col·laboradora i sempre participativa. Guardo molts bons records de la teva amistat i bonhomia, de la teva capacitat de treball, de la teva dedicació als altres i la teva preocupació sincera pels més desvalguts. Recordo les jornades de formació realitzades a la teva estimada Cornellà, on amb el teu dinamisme i senzillesa, dialogàrem sobre el punyent tema de l’habitatge, que tan intensament tu havies treballat, del principi de subsidiarietat, dels serveis socials….  Amb la Glòria, el
Toni i tants altres, tu, com a vicepresident del Fòrum, vàreu obrir nous camins, ampliant i fomentant el projecte comú de la nostra institució.

Les teves intervencions, els teus consells, les teves recomanacions han estat importants fites en el trajecte d’enfortir i impulsar les defensories i sindicatures locals, i una mostra clara del servei humil i eficient que  presten a la ciutadania dels nostres pobles i ciutats.

Persones com tu marxeu deixant-nos una societat i un món una mica millor, ensenyant-nos que el camí per un futur més humà i just no és el de l’orgull, l’egoisme o el de la competència insolidària, sinó el de la col·laboració, el treball honest i la solidaritat. Ha estat una veritable benedicció per a tots els integrants del Fòrum poder compartir amb tu, Frederic, amistat, objectius i projectes, problemes, discussions i treballs. I a l’hora del teu adeu definitiu, parafrasejant al gran poeta Jorge Manrique he de dir en nom propi i dels nostres nombrosos companys, síndics, síndiques, defensors i defensores, en actiu o emèrits, que “harto consuelo nos deja tu memoria”.

Una gran abraçada i adéu, amic Frederic, mestre de síndics, bona persona i gran lluitador per la solidaritat, la democràcia participativa i la justícia. Gràcies pel teu exemple.

La gran família de les defensories/sindicatures locals no t’oblidarem. Descansa en pau. Tens el nostre respecte i estimació.

Ramon Llorente-Varela
Defensor emèrit de Girona
Girona, 18 de juliol de 2024