Aquest document és un informe professional, recolzat en l’experiència Marino Villa, doctor en Dret i director adjunt de la Sindicatura de Greuges de Barcelona (2005-2008), sobre la situació jurídica i administrativa de la institució de la sindicatura de greuges a nivell local en l’àmbit territorial de Catalunya, redactat a petició de la Junta directiva del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya (FòrumSD) amb ocasió de l’anunci de reinici dels treballs parlamentaris sobre el projecte de llei de governs locals previst a l’Estatut d’Autonomia de 2006.
El FòrumSD ha impulsat aquest treball per aprofundir en el debat sobre la independència i la utilitat de les sindicatures municipals de greuges, per tant, és oportú revisar la situació amb objectivitat i coneixement de la realitat municipal per tal de prendre tot seguit les mesures conseqüents.
L’informe consta de cinc capítols. Repassa en un primer capítol l’essència de la defensoria local a Catalunya, el seu naixement i creixement en xarxa en base a una necessitat social i a un sentiment col·lectiu de justícia i igualtat que ha anat
consolidant-se en la cultura humana des de la Declaració Universal dels Drets Humans.
En la segona part o capítol 2, l’Informe enfoca la vessant d’ordenació jurídica de la institució a partir de la seva carta de naturalesa que es troba en la Constitució Espanyola i en el principi d’autonomia local reconeguda en ella, així com de la consideració que en fan l’Estatut d’Autonomia i la Llei municipal que habiliten la institució.
Tot seguit, en un tercer capítol, a falta d’una avaluació rigorosa de la institució, es fa una reflexió des de l’experiència pràctica sobre la capacitat operativa de les sindicatures municipals en el marc jurídic i territorial existent, es comenten algunes dades disponibles i es plantegen alguns dubtes sobre el funcionament general de les defensories locals, i això ho fem a partir de l’informe del Síndic de Greuges de Catalunya titulat La Sindicatura municipal de greuges com a ombudsman independent, la situació a Catalunya. Ens trobem així amb una situació de presumpta crisi que seria doble: per una banda crisi de sostenibilitat relacionada amb prioritats econòmiques, interessos polítics i garanties cíviques, i per altra banda crisi de confiança en la qualitat i en l’eficàcia de l’organització que es desprèn d’aquell informe.
En aquest context i temps apareixen els recents Principis sobre la protecció i la promoció de la institució de l’ombudsman que, adoptats per la Comissió de Venècia, estan assenyalant una via de perfeccionament de la institució A l’anàlisi d’aquests Principis de Venècia i el seu contrast amb el model que ha vingut propugnant el FòrumSD es dedica el quart capítol del nostre informe amb la mirada posada en el seu impacte sobre la situació de les sindicatures locals de Catalunya tot valorant si ja es compleixen o si cal una revisió del nostre model, i concloent que, si bé els principis avalen el nostre model i ens faciliten instruments per avançar, encara són insuficients per a l’objectiu de defensa i supervisió que han d’afrontar les sindicatures locals de greuges.
En el capítol cinquè, i com conclusió, proposem seguir treballant amb fonament en els principi de Venècia en unes línies de millora que han de portar a configurar les sindicatures de proximitat en una xarxa que cobreixi tota la geografia catalana dotant a la població d’un servei públic universal.
Per a això caldrà legislar des del Parlament de Catalunya per a la consagració del marc jurídic territorial i funcional. En aquest capítol final s’incorpora un guió de lege ferenda que suggereix la relació de matèries i qüestions que ha d’integrar el model normatiu que l’autor considera congruent amb les conclusions i proposicions de l’Informe amb l’objectiu de consolidació de la xarxa de seguretat jurídica local per convertir-la en un servei essencial municipal garantit.
