La institució del Síndic Municipal de Greuges sorgeix als municipis de Catalunya quan, l’any 1990, l’Ajuntament de Lleida recupera aquesta institució o nomena el primer Síndic de la Paeria. El valor principal de les sindicatures locals és la proximitat. L’accessibilitat de la institució per a la ciutadania és màxima, i les persones es poden adreçar directament al seu síndic/a municipal per presentar la seva queixa.
La tasca dels síndics i defensors locals, però, no finalitza amb la resolució de les queixes sobre les actuacions de l’administració municipal. La necessitat d’abordar problemàtiques complexes, com ara situacions de pobresa, atur, malaltia, manca d’habitatge, sobre endeutament o d’altres similars, i el compromís de donar-hi alguna resposta ha portat els síndics a posar de manifest aquestes mancances mitjançant les resolucions d’ofici, la publicació d’articles, declaracions o manifestos que, més enllà de la pròpia interpel·lació a l’ajuntament, puguin incrementar incrementar la presa de consciència per part dels poders públics, la ciutadania i la societat civil, per avançar en les garanties i compliments dels drets que encara son vulnerats en l’àmbit local.
És en aquest context que les sindicatures municipals de greuges s’han configurat a Catalunya com una experiència i mecanisme específic i singular, dins de l’Estat i del marc europeu, de defensa dels Drets Humans i la seva materialització i exigibilitat en l’àmbit local com a drets econòmics, socials i culturals de proximitat.
Aquesta publicació de l’any 2014 reflexiona sobre la figura dels síndics/síndiques locals de Catalunya. Els seus autors són Frederic Prieto, ex Síndic Municipal de Greuges de Cornellà de Llobregat i llicenciat en Teologia; i Joan Antoni Martínez i Prat, adjunt a la Defensora de la Ciutadania de Santa Coloma de Gramenet; diplomat en Treball Social i llicenciat en Antropologia.
