Els grups parlamentaris dels Socialistes, Esquerra Republicana de Catalunya, Comuns i CUP han signat aquest dimecres al Parlament el Pacte pel Padró a Catalunya, un acord que s’ha estat negociant durant més de dos mesos amb les entitats de la Xarxa d’Entitats pel Padró i les formacions parlamentàries, i que a hores d’ara ha rebut el suport de més de 200 entitats de la societat civil.
Davant la greu situació de vulneració en l’accés a l’empadronament que es dona en municipis de Catalunya i que fa mesos que les entitats denuncien, les entitats de la Xarxa pel Padró han impulsat un pacte polític per garantir el padró a Catalunya, on s’expressa per primer cop el compromís dels grups parlamentaris amb l’accés universal al padró, sense cap mena de discriminació i amb independència de la situació administrativa o residencial de les persones que viuen al municipi.
Entre altres aspectes, el Pacte també demana que la tramitació del padró es faci conforme a la legalitat vigent, és a dir, respectant els tres mesos de tramitació o garantint que s’empadronin persones en situació d’exclusió residencial mitjançant les opcions que ja facilita la normativa existent.
Finalment, el Pacte crea una Comissió Tècnica de Seguiment, que es reunirà cada sis mesos i que estarà formada pels diputats i diputades dels partits signants, per les entitats socials i per les sindicatures locals. Aquest espai permetrà avaluar els avenços en l’aplicació dels acords del Pacte, detectar possibles dificultats i problemes amb què es troben els municipis a l’hora d’empadronar i proposar millores per garantir que es compleixen les obligacions establertes en l’acord.
Un pacte per fer front als reptes socials
En els últims anys, les entitats socials han detectat un augment dels municipis on es posen obstacles, s’allarga, es dificulta o es nega l’empadronament de persones que hi resideixen de manera efectiva. Això no només impedeix a la ciutadania complir amb la seva obligació legal d’inscriure’s al padró del municipi on viuen, sinó que també obstaculitza l’accés a determinats drets bàsics com l’educació, la salut i els serveis socials, o a drets connectats amb la normativa reguladora dels drets dels estrangers. És especialment greu per als col·lectius en situació de vulnerabilitat.
També cal recordar la funció del padró com a eina per representar la realitat del municipi i conèixer la seva població, i per tant poder planificar i implementar polítiques i serveis públics adequats i dimensionats segons les necessitats de la ciutadania. Per això, els ajuntaments han de facilitar aquest tràmit i garantir-ne l’accés efectiu, sense que la inscripció pugui estar condicionada a la situació administrativa de la persona ni a la disponibilitat d’un contracte de lloguer o d’un títol jurídic sobre l’habitatge.
Alhora, la disparitat de criteris dels ajuntaments a l’hora d’empadronar comporta desigualtat territorial i suposa una penalització per als ajuntaments que treballen assumint la protecció i el respecte als drets de les persones.
Per últim, el Pacte també neix per donar resposta al context d’exclusió residencial i a l’auge dels discursos d’odi i discriminatoris que, com a tot Europa, també viu Catalunya i que afecten sovint l’accés a l’empadronament.
Un pacte de consens
Des del mes d’abril, les entitats de la Xarxa d’Entitats pel Padró s’han reunit amb una àmplia majoria de partits amb la voluntat d’arribar a un pacte ampli i de consens. Al llarg d’aquest procés s’han abordat dubtes i propostes, s’hi han inclòs esmenes i s’ha treballat un text que proposa un compromís polític, però també acords concrets per assegurar l’empadronament de tots els veïns i veïnes dels municipis.
Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró es valora aquest Pacte com un pas més per garantir l’empadronament de tots els veïns i veïnes al municipi on viuen, sense discriminacions i en igualtat de tracte. És, a més, una eina per conèixer la població de cada poble i ciutat i les seves necessitats, per poder planificar i desplegar les polítiques públiques necessàries per continuar construint barris cohesionats i forts.
Es lamenta, però, que tot i els esforços fets, no s’hagi aconseguit una majoria més àmplia per assegurar l’accés al padró de tota la ciutadania i així continuar treballant per garantir l’accés als drets fonamentals de tots els veïns i veïnes de Catalunya.
La Xarxa d’Entitats pel Padró està formada per l’aFFaC – Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, Amnistia Internacional Catalunya, Càritas Catalunya, CONFAVC – Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, Coordinadora d’ONG Solidàries de les Comarques Gironines i de l’Alt Maresme, Coordinadora Obrim Fronteres, ECAS – Entitats Catalanes d’Acció Social, FEDAIA – Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, FEPA – Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits, Fundació Ficat, Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya, Lafede – Justícia Global, Observatori DESC i Pasucat – Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya. Totes aquestes organitzacions agrupen alhora més de 500 entitats.
➕ INFORMACIÓ
➡️ Llegeix el Manifest Per un Pacte pel padró a Catalunya
➡️ Adhereix-te al Manifest