Figueres no és una ciutat qualsevol en l’àmbit de la defensa dels drets de la ciutadania i en la història de les sindicatures locals de Catalunya: aquí es va reunir l’assemblea constituent del Fòrum de Sindicatures Locals de Catalunya, i el seu síndic, Eduard Puig, en va ser el primer president. Figueres va ser referent. Va creure en un model de proximitat, útil i arrelat al territori.
Per això sorprèn i preocupa que avui es vulgui equiparar la signatura d’un conveni amb la Síndica de Greuges de Catalunya (signat el 19 de febrer de 2026) amb la funció que exercia un síndic local. No és el mateix. I cal dir-ho clar.
No és el mateix perquè la proximitat no és substituïble. Un síndic o síndica local coneix la ciutat, els barris, les problemàtiques concretes i la realitat social del dia a dia. És accessible, proper i genera confiança. És algú a qui la ciutadania pot adreçar-se sense barreres.
No és el mateix perquè la bretxa digital és una realitat. No tothom pot o sap accedir fàcilment a canals telemàtics o a institucions allunyades físicament. El síndic o síndica local ofereix una porta directa, propera, humana i comprensible, especialment per a les persones més vulnerables.
No és el mateix perquè el model és diferent. El síndic local no només resol queixes: promou bones pràctiques, actua amb capacitat preventiva, fa pedagogia democràtica i contribueix a millorar l’administració des de dins, amb una mirada constructiva, independent i, sobretot, propera.
No és el mateix perquè la presència al territori importa. La immediatesa, el coneixement directe i la capacitat d’interlocució amb els serveis municipals fan que les respostes siguin més àgils i més ajustades a la realitat.
I no és el mateix perquè la bona administració implica fomentar i reforçar institucions de defensa dels drets i posar-les realment a l’abast de la ciutadania. No n’hi ha prou que existeixin: han de ser properes, accessibles i útils en el dia a dia de les persones.
Substituir aquesta figura per un conveni extern és, en el millor dels casos, una solució parcial. Però no dona resposta al que Figueres havia tingut i al que la seva ciutadania mereix.
Per tot això, demanem la restitució de la figura del síndic o síndica local a Figueres. No com un gest simbòlic, sinó com una aposta clara per un model de bona administració, de proximitat i de defensa efectiva dels drets.
I fem una crida clara als partits polítics, a la ciutadania i a les entitats perquè reclamin fermament aquesta restitució. Recuperar la figura del síndic o síndica local és també un acte d’empoderament democràtic, una manera de reforçar els mecanismes de control, participació i garantia dels drets des de la proximitat.
Recuperar aquesta institució és també recuperar una part de la identitat institucional de la ciutat. Figueres va ser pionera. No hauria de renunciar a ser-ho de nou.
Perquè, efectivament, Sr. alcalde: no és el mateix.
Josep Escartín
President del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya