En Ramon va anar a la Síndica de Greuges del seu municipi. Estava desesperat amb el seu ajuntament. Fa ja 8 mesos que es va entrebancar amb un forat de la vorera i va caure. Es va fer mal. Va intervenir la Guàrdia Urbana, i una ambulància el va portar a urgències per curar-li les ferides. En caure, se li van trencar les ulleres.
Afortunadament, uns dies després, en Ramon va poder tornar a caminar i va decidir presentar una queixa al seu ajuntament. La vorera estava en mal estat i res no ho indicava. Només demanava que li paguessin les ulleres. La minsa pensió que té no li dona marge per assumir una despesa així.
L’Ajuntament no responia i quan va insistir, li va dir que això no era responsabilitat seva. En Ramon, disgustat, va decidir adreçar-se a la Síndica de Greuges del seu municipi.
La Síndica el va escoltar, va veure que en Ramon tenia raó i que aquí hi havia un greuge. I va presentar una queixa a l’Ajuntament. Així i tot, sap que l’Ajuntament es treu aquests temes de sobre, perquè diu que no hi ha testimonis i que no es pot saber si és cert el que explica el ciutadà. Però aquest cop fins i tot hi havia un atestat de la Guàrdia Urbana i això ho podia canviar tot.
Han passat els mesos i la Síndica ha hagut de reclamar la resposta a l’Ajuntament i quan ha arribat ha estat la mateixa de sempre: “L’Administració no ha de respondre de totes les caigudes a la via pública, ja que no es pot pretendre que totes les voreres i calçades estiguin en un estat de conservació perfecte i rasants.” I acostumen a afegir en aquests casos: “S’ha de posar de manifest que el reclamant hauria d’haver transitat amb atenció pel lloc on va caure, tenint en compte que no és un element de risc insalvable.”
És una tristor i un greuge important. Probablement, les asseguradores que tenen els municipis són les responsables, per la pressió que es fa sobre els ajuntaments, per no reconèixer mai aquests greuges (‘greuges de responsabilitat patrimonial’ en diuen). Ho trobem injust. I la injustícia és flagrant. I va en contra del principi de la bona administració i de l’administració al servei de la ciutadania.
Això sí. Si en comptes de ser un ciutadà o una ciutadana, ets un Fórmula 1 i vols fer ostentació de la teva potència i bellesa en mig de la ciutat, l’ajuntament segurament t’enquitranarà tot el Passeig de Gràcia perquè els teus amortidors i les teves rodes no pateixin gens. I aquesta enquitranada passarà per davant d’altres temes més necessaris a la ciutat.
Quantes responsabilitats patrimonials es podrien reconèixer amb els milers d’€ que ha costat enquitranar el Passeig de Gràcia per unes horetes d’exhibició dels cotxes de carreres?
Per qui és realment el pressupost de la ciutat? Per la ciutadania que paga els seus impostos? O pels interessos econòmics que tenen via lliure per incrementar els seus beneficis amb pressupost públic? A qui serveix realment l’Ajuntament? Per què posa catifes a segons qui amb molts diners i no hi ha manera que escolti al veí de tota la vida?
Però malgrat tot, el consell és “seguiu queixant-vos!” Les sindicatures us seguirem defensant. Un dia tots plegats entendrem que aquests despropòsits haurien d’anar completament al revés de com van.
Francesc Mateu i Hosta
Director del FòrumSD
P.D. Espòiler: Ben sovint, els ajuntaments després de rebutjar la queixa i dir que no hi ha cas, avisen als seus serveis que vagin a reparar la vorera. Això vol dir dues coses. La primera és que el ciutadà tenia raó; i la segona és que no hem aconseguit que li reconeguin, però a una altra persona no li tornarà a passar. La queixa i la sindicatura, en alguna mesura, han estat útils!
