El Parlament de Catalunya valida de nou la tramitació de la Llei de Sindicatures i Defensories Locals de Catalunya

El Parlament de Catalunya va donar ahir llum verda a la tramitació de la Llei de les Defensories i Sindicatures Locals de Greuges, impulsada pel Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya (FòrumSD). La proposició de llei va superar el debat de totalitat al ple de la cambra catalana, de manera que, a partir d’ara, es debatrà en ponència i comissió abans de la votació final.

Amb la votació d’ahir, aquesta iniciativa legislativa, presentada inicialment la legislatura passada, reinicia el procés parlamentari després que la convocatòria de les darreres eleccions al Parlament en paralitzés el tràmit. El text el van presentar conjuntament ERC, Junts, el PSC-Units, els Comuns i la CUP-DT. En el debat d’ahir, no va prosperar l’esmena a la totalitat presentada per Vox. L’esmena va obtenir 11 vots a favor (Vox), 104 en contra (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i una diputada d’AC) i 14 abstencions (PPC i una diputada d’AC).

La proposició defensa la universalització de les defensories locals com a “servei essencial de proximitat obligatori per a tots els ajuntaments de Catalunya”. Així, el text estableix que hauran de tenir sindicatura o defensoria pròpia els municipis d’entre 20.001 i 100.000 habitants. En el cas dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants, es proposa la possibilitat de crear sindicatures comarcals, sindicatures associades a un municipi proper o sindicatures mancomunades entre diversos municipis. A més, la llei regula els mitjans personals i materials de què hauran de disposar aquestes institucions, el rang de les persones que ocupin el càrrec de síndic en l’organigrama municipal i aspectes com el procediment i els terminis per a la tramitació de les queixes de la ciutadania.

En el debat d’ahir hi van intervenir Francesc Jesús Becerra (PSC-Units), Irene Negre (Junts), Najat Driouech (ERC), Eva García (PPC), Andrés Bello (Vox), Andrés Garcia (Comuns), Laia Estrada (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC). A la sessió hi va assistir una delegació del FòrumSD integrada per David Tejero, Síndic de Lloret; Salvador Torres, Defensor de la Ciutadania de Vidreres, i Carles Aluju, Síndic de Greuges de Rubí. Els dos primers són membres de la junta directiva de l’entitat, de la qual Aluju n’és l’expresident.

Una garantia democràtica

Les sindicatures o defensories locals garanteixen el control de l’administració local i els seus organismes. Estan previstes a l’Estatut i, actualment, ja estan implantades en 44 ajuntaments de Catalunya, donant servei a 4,8 milions d’habitants. No generen duplicitats amb la Sindicatura de Greuges de Catalunya, que té competències sobre el Govern i els seus organismes, i tenen un cost molt baix per als municipis. En aquest sentit, resolen un 80% de les queixes de la ciutadania, evitant les despeses associades a processos contenciosos-administratius, que resulten més costosos per a l’administració que la pròpia sindicatura.

La seva actuació, a més de ser una garantia per a la ciutadania, representa una mostra de maduresa democràtica de la institució municipal i actua com una xarxa de seguretat per a l’administració local, assegurant que ningú en quedi exclòs i que aquesta segueixi els principis d’equitat i bona administració.

Tarragona, única gran ciutat catalana sense sindicatura

Actualment, Tarragona és l’única de les deu ciutats més poblades de Catalunya que no disposa de sindicatura o defensoria local, així com l’única capital de província sense aquesta figura de garantia democràtica. En canvi, Barcelona, Lleida i Girona sí que la tenen, així com L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró, Reus i Santa Coloma de Gramenet..

El president del FòrumSD i Síndic de Sabadell, Josep Escartín, ha expressat la seva satisfacció pel resultat de la votació d’ahir, per bé que ha recordat que “la creació de sindicatures o defensories locals ja és possible ara mateix si hi ha la voluntat política dels ajuntaments d’oferir eines per a la defensa de la ciutadania i la bona administració”. Per Escartín, casos com el de Tarragona “son difícils d’entendre en una societat on l’escolta i la proximitat són valors en alça”. 

 

 

COMPARTEIX AQUEST ARTICLE

Ves al contingut